Aquest edifici, de planta baixa i pis, va ser la seu de la
Sociedad de Fomento Voluntario de la Villa de Gracia.
Té dues façanes ordenades simètricament, amb un
estil eclèctic d’arrel classicista molt corrent a la Gràcia
del moment. L’ornamentació es basa sobretot en les
pilastres amb formes de «punta de diamant», coronades
amb capitells florals. També destaca la prominent
cornisa, sostinguda per mènsules amb màscares
esculpides, i diversos detalls escultòrics i esgrafiats.

La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva
l'estructura original i l'aspecte industrial de l’antiga fabrica
tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L'edifici
es composa de quatre plantes, integrant els valors del 
Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten
la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents.
La re-organització de l'antic pati de càrregues, que es cobreix
amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i
escales, permet accedir als diferents punts de l'escola.

Aquest alberg juvenil és el resultat de la reforma integral
d’un edifici de planta baixa i dues plantes. Ocupen
la planta baixa una gran recepció i la zona comuna de
l’alberg, amb cuina, sala d’estar, menjador i un pati.
Les dues plantes superiors tenen quatre habitacions
cadascuna. La decoració interior de l’alberg segueix la
temàtica de la bicicleta, com a concepte que encaixa
amb el barri i amb tota la ciutat, i vol destacar l’ús
de la bicicleta en un món modern amb consciència
mediambiental.

Poc després de la seva fundació el 1903, el Cercle es va 
instal·lar a la seva seu actual, que anteriorment havia
estat un cafè, fonda i ball públic, i que es coneixia amb
el nom de Can Pioc. L’edifici s’ha ampliat i reformat
diverses vegades, però la reforma més important és la
del 1924, executada pels germans Joaquim i Bonaventura
Bassegoda i Amigó, que va afectar principalment
la planta baixa. L’edifici està format per un cos de més
alçada i profusament ornamentat amb esgrafiats, i un
altre de més baix i auster amb esgrafiats en forma de
franja.

L’actual seu del Centre Moral i Instructiu de Gràcia,
que es va fundar l’any 1869 amb l’objectiu de fomentar
les escoles catòliques a la vila, és obra de Francesc Berenguer,
en aquella època el vicepresident de l’entitat.
L’interès principal de l’edifici es concentra a la façana,
que combina el maó vist amb l’obra de maçoneria i que
té com a element central un gran balcó amb la barana
de ferro forjat. La sala d’actes es va refer l’any 1914,
després d’haver patit un incendi.

En el seu estat anterior a la reforma, aquest apartament
era un conjunt d’espais en els quals s’apreciaven
diferents etapes sobreposades. Tot i que en aquest
cas la preexistència no tenia un valor patrimonial ni
històric excepcional, era perfectament aprofitable i
atractiva, i ha portat a una estratègia de reciclatge
i transformació, amb límits difusos, a la qual s’ha
sobreposat l’aportació de nous elements funcionals
concentrats i diferenciats.

La que va ser l’editorial de referència del món del
TBO al nostre país, l’Editorial Bruguera, dona nom al
Centre Cívic del Coll. Des dels seus inicis amb el nom
d’Editorial Gato Negro, aquesta va generar al llarg dels
seus anys de vida al barri una gran activitat comercial
ja que la majoria de veïns hi treballaven. Mortadelo i Filemón,
el Capitán Trueno o Pulgarcito tornen a reviure
gràcies a la recuperació de l’edifici on van néixer.

Falqués va dotar la façana d’aquest edifici d’un
singular tractament escultòric, especialment a la monumental
tribuna. La façana posterior dóna al carrer
Riera de Sant Miquel i mostra una tribuna semicircular
de fusta, ferro, ceràmica i vidre emplomat. A l’interior,
elements modernistes originals com els sostres
ornamentals, portes, vitralls i finestres, han estat
restaurats i serveixen de marc a El Palauet, un edifici
d’apartaments de luxe.

Situat a la Plaça de la Virreina, aquest habitatge
unifamiliar per a dues persones està construït en
uns baixos destinats antigament a una carnisseria. A
partir d’un joc de nivells, l’espai queda dividit en zona
de dia i zona de nit. Destaca el treball amb fusta dels
paviments i el mobiliari. Els elements estructurals es
tracten amb blanc per reforçar l’entrada de llum del
petit pati posterior.

L’escola Josep Ma. Jujol integra, com a part de la seva
zona d’esbarjo, les naus modernistes que formaven
part del taller de fabricació de mecanismes de seguretat
que Josep Ma. Jujol va bastir per a l’industrial Pere
Manyach.
Es tracta d’una gran nau coberta de dents de serra,
feta amb voltes amb tirants. Al costat sud apareixen
arrenglerades unes claraboies arrodonides i contrapesos
de rajols que constitueixen els elements més
espectaculars de la construcció.