Amb una superfície aproximada de 1.300 m², la biblioteca
forma part del Pla de Reforma Integral del carrer de
Galícia de Sant Andreu. El projecte es divideix en dues
parts: una franja al carrer de Galícia, on hi ha els serveis
interns de la biblioteca, aïllats del soroll d’aquest carrer,
i les dependències principals de la biblioteca (espais 
diàfans relacionats directament amb la nova plaça que
s’ha urbanitzat a l’entrada). L’edifici es distribueix en tres
plantes, comunicades visualment a través d’un triple
espai que conté l’escala principal i una grada per fer-hi
actes.

L’antiga masia senyorial de tres plantes del segle XVII
fou modificada durant el primer quart del segle XIX per
Jaume Oliveras, qui afegí els dos cossos laterals amb
galeries cobertes amb terrat i la decoració de la façana
primitiva i els balcons, amb les figures de terracota que
donaven nom a l’edifici. Al 1931, els “Amics d’Ignasi Iglésias”
compren la finca per crear-hi una escola pel barri
de Sant Andreu, seguint les idees del poeta i dramaturg,
que havia fet una aferrissada defensa de les escoles a
l’aire lliure quan formà part del consistori barceloní.

Aquest conjunt d’habitatges són un bon exemple del
paper del fundador del Grup R alhora de defensar
la industrialització enfront l’artesania. El llenguatge
emprat es basa en la sistematització d’elements
domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots ells
traçats rigorosament i de manera que cada element
s’expressa amb un material diferent. Concilia les
noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb
materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).

La nau central de Fabra i Coats, antiga filatura 
del segle xix, es converteix en un gran contenidor 
de producció cultural que es caracteritza per la 
transversalitat i la polivalència. L’edifici A, construït 
en aquell temps per contenir serveis de porteria, 
bombers i tallers de manteniment, s’ha rehabilitat 
per acollir la seu de cinc associacions, potenciant 
la riquesa dels elements compositius originals. 
La rehabilitació de l’edifici I+J per ubicar una sala 
polivalent pretén mantenir l’aspecte de fàbrica que 
no ha perdut. La nova Escola Bressol Municipal La 
Filadora busca proporcionar les millors condicions
de llum natural i d’espai als seus usuaris.

Amb l’objecte de garantir l’abastament d’aigua a la
ciutat de Barcelona, la companyia d’Aigües de Montcada
encarregà l’any 1895 a l’arquitecte Pere Falqués
i Urpí el projecte de la construcció d’un aqüeducte i
d’una central de bombeig. Falqués va plantejar un conjunt
d’edificis exempts, d’acord amb les necessitats de
la planta de bombeig.

PLÀNOL DE SITUACIÓ DELS PAVELLONS D'AIGUA (NOU BARRIS) 
I LA CENTRAL DE BOMBAMENT (SANT ANDREU)

Aquest és un edifici d’habitatges per a obrers impulsat
per l’administració catalana durant la Segona
República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura
racionalista a Barcelona, va representar una nova
forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i
de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit
internacional trencaven amb la tradició i apostaven
per noves solucions. Aquest 2012, després d’una acurada
restauració, la visita al pis museu permet veure’n
l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta
de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte
de l’església de Sant Pacià a l’arquitecte Joan Torras
i Guardiola, que ocupava una càtedra en la recent
Escola d’Arquitectura de Barcelona. En aquest centre
docent, Torras va tenir d’alumne Antoni Gaudí, i, essent
Gaudí encara estudiant, Joan Torras el va incorporar
al seu equip.
L’altar de l’església, el paviment, un conjunt de
mosaics de dibuixos geomètrics, i els aparells
d’enllumenament foren dissenyats per Gaudí.

L’antiga fàbrica de pintures Ivanow, projectada el 
1959 però edificada el 1967, va ser llogada a
diferents empreses del sector tèxtil fins al 1997,
any en què va ser rehabilitada com a centre cultural.
Representa un dels escassos exemples d’arquitectura
industrial racionalista que queden a Barcelona. El cos
principal està format per una retícula de formigó tancada
amb grans panys de vidre i es remata amb una expressiva
coberta ondulada a base de voltes ceràmiques.

La construcció de l’antic canòdrom consisteix en
dues plantes en forma de sectors parabòlics, de més
superfície la superior. Els elements funcionals com ara
el brise-soleil penjat de les grades, l’esvelta estructura
metàl·lica i els forjats, són els que donen caràcter i
plasticitat al conjunt. La forma és una conseqüència
essencial de les necessitats, ja que calia un espai més
important al centre i decreixent als extrems. S’ha
rehabilitat recentment per acollir-hi un centre d’art
contemporani.

Can Guardiola fou construït com a habitatge unifamiliar
de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb uns
complements decoratius que permeten emmarcar-lo
en una de les línies del modernisme, per bé que el
coronament de la façana principal remet als frontis 
de nombroses esglésies del barroc català. Els esgrafiats
en forma de garlandes i els ferros de forja dels balcons
tenen com a referent estètic les obres de Puig i Cadafalch
de principis de segle XX .