Aquest edifici conté tres mercats diferents, el de flor
tallada, el de plantes i el de complements, cadascun
amb unes condicions logístiques i tècniques pròpies.
El complex també inclou un espai gastronòmic,
oficines, dues escoles d’art floral i un espai multiús. La
gran coberta de zenc integra totes aquestes funcions
i es converteix en la protagonista. Està dissenyada
amb geometries lineals i empra diferents tonalitats,
evocant la imatge d’uns camps cultivats.

L’edifici, en forma de L, on hi havia els menjadors
de la fàbrica Philips, és un dels pocs exemples
d’arquitectura industrial dels anys cinquanta que es
conserva a Barcelona. Es va rehabilitar el 2007 com a
Centre Pepita Casanellas. Es troba al costat dels Jardins
dels Drets Humans, dissenyats per la senyora Van 
der Harst, paisatgista i esposa de l’aleshores director
de la fàbrica Philips, com a espai de descans per als 
treballadors. Actualment disposa de trenta punts de
llum situats aleatòriament dins del recorregut i que
recullen els trenta articles de la Declaració Universal 
dels Drets Humans

El projecte d’aquest hivernacle al bell mig del barri
de Sants es va fer aprofitant l’estructura d’una antiga 
fàbrica de plàstics. Actualment funciona com a centre
de jardineria, però els seus espais també s’han utilitzat
com a escenari per a diferents esdeveniments.

Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal
del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una
de les últimes que es van construir en aquella ocasió,
i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El
projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos.
Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i
mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema
d’il·luminació batejat com a “aiguallum”, van permetre
que la font brollés per primera vegada el 19 de maig
de 1929.

Per raons de seguretat no poden accedir-hi menors
de 16 anys

El Palau de l’Agricultura, construït arran l’Exposició
Internacional de 1929 a Montjuïc seguint els cànons
de l’arquitectura noucentista i utilitzant materials propis
de l’arquitectura catalana tradicional, s’organitzava al
voltant d’un gran pati central (l’actual Plaça Margarita Xirgu). 
El 1983 s’impulsa la creació del Mercat de les Flors com a
espai escènic, del qual en destaca la gran cúpula de 12 m de
diàmetre del seu vestíbul obra de l’artista Miquel Barceló.

La singular estructura de l’edifici es compon de dotze
pilars de formigó armat en forma d’Y que caracteritzen
la façana. La coberta de 18 m de llum es compon
de dotze biguetes metàl·liques disposades de forma
radial, que es recolzen en una jàssera metàl·lica circular
coronada per una cúpula piramidal, per on es pot
veure passar les cabines del Telefèric. L’entrebigat està
fet voltes troncocòniques de rajola. L’accés es realitza
per planta baixa a través d’ una capsa metàl·lica,
l’interior és diàfan i destaca una escala corba negre i
uns pilars en forma de V que suporten el nucli central.

El Palau de l’Agricultura, construït arran l’Exposició
Internacional de 1929 a Montjuïc seguint els cànons
de l’arquitectura noucentista i utilitzant materials propis
de l’arquitectura catalana tradicional, s’organitzava al
voltant d’un gran pati central (l’actual Plaça Margarita Xirgu). 
El Teatre Lliure ocupa una de les cinc naus de l’exposició,
i de la seva sala principal en destaca la polivalència de la
seva estructura, la flexibilitat del mobiliari especialment
dissenyat per a les diferents funcions i les seves dotacions
tècniques.

Sobre una construcció original de fusta, que havia
estat l’antiga tasca La Pajarera, es construeix, en estil
modernista una versió “a l’espanyola” del Moulin
Rouge de Montmartre. Coincidint amb l’Exposició
Universal del 29, s’afegeixen els elements decoratius a
la façana que recorden a un molí i que passaran a ser
una icona del Paral·lel durant més de 60 anys. Després
del seu tancament al 1997, reobre les seves portes
amb l’interior reformat.

El Graner de la Illa Philips, el forn de l’antiga fàbrica
de vidre del barri de la Marina, que recorda els típics
graners americans, és un dels espais industrials convertits
en fàbrica de creació artística, concretament
un espai destinat a promoure la professionalització de
les companyies de dansa.
La intervenció en l’edifici divideix la nau per la meitat
en el sentit transversal, deixant una gran sala, amb
tota l’alçada lliure de la nau, 9 metres, i dividint l’altre
meitat en dos.

La torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de forma
orgànica, sent la seva percepció canviant a mida
que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en
dos pells. La interior és un tancament estanc a base
d’una solució lleugera de mur cortina amb panells
d’alumini i vidre pensada per a garantir les necessitats
acústiques i tèrmiques. La façana exterior es planteja
com una segona pell que dóna textura i geometria
variable a la torre. Aquesta pell està formada de tubs
independents d’alumini vermell.