La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva
l'estructura original i l'aspecte industrial de l’antiga fabrica
tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L'edifici
es composa de quatre plantes, integrant els valors del 
Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten
la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents.
La re-organització de l'antic pati de càrregues, que es cobreix
amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i
escales, permet accedir als diferents punts de l'escola.

Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista.
Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes
són una clara influència de Puig i Cadafalch,
de qui l’arquitecte, Antoni de Falguera, fou deixeble i
col·laborador. En destaca sobretot l’espai interior anomenat
«la peixera», a partir del qual s’organitzen les
aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de
130 m² queda tancat amb una claraboia envitrallada
i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions 
i diferents esdeveniments.

L’antiga masia senyorial de tres plantes del segle XVII
fou modificada durant el primer quart del segle XIX per
Jaume Oliveras, qui afegí els dos cossos laterals amb
galeries cobertes amb terrat i la decoració de la façana
primitiva i els balcons, amb les figures de terracota que
donaven nom a l’edifici. Al 1931, els “Amics d’Ignasi Iglésias”
compren la finca per crear-hi una escola pel barri
de Sant Andreu, seguint les idees del poeta i dramaturg,
que havia fet una aferrissada defensa de les escoles a
l’aire lliure quan formà part del consistori barceloní.

La nau central de Fabra i Coats, antiga filatura 
del segle xix, es converteix en un gran contenidor 
de producció cultural que es caracteritza per la 
transversalitat i la polivalència. L’edifici A, construït 
en aquell temps per contenir serveis de porteria, 
bombers i tallers de manteniment, s’ha rehabilitat 
per acollir la seu de cinc associacions, potenciant 
la riquesa dels elements compositius originals. 
La rehabilitació de l’edifici I+J per ubicar una sala 
polivalent pretén mantenir l’aspecte de fàbrica que 
no ha perdut. La nova Escola Bressol Municipal La 
Filadora busca proporcionar les millors condicions
de llum natural i d’espai als seus usuaris.

Aquest edifici es presenta com un bloc massís, amb 
un aire auster i de fortalesa. Als paraments s’alterna 
la maçoneria irregular de pedra amb el maó vist, que 
emmarca els elements principals. Tot i la referència 
mudèjar, el conjunt al·ludeix al gòtic, i substitueix 
els arcs apuntats per arcs parabòlics, element que 
es multiplica tant a l’exterior com als interiors. A la 
crugia central s’ubica el conjunt format per corredors 
i patis de llum, nucli on rau la gran qualitat formal que 
singularitza aquest edifici.