Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges
de l’orde del Cister. L’edifici actual es va construir en
l’estil més modern de l’època, ara anomenat «modernisme
català». L’església, bastida com la resta del
monestir amb maons vistos amb un cert aire mudèjar,
és d’intenció goticista però imaginativa. Hi destaquen
els finestrals amb vitralls i els interessants reforços
ornamentals dels arcs del creuer, i té una estructura
i una mecànica perfectament gòtiques. En conjunt,
presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Aquest edifici, plenament emmarcat en la dècada dels
vuitanta, és una església de planta rectangular amb una
coberta destacada i singular. Té una estructura de formigó
armat en forma de paraboloide hiperbòlic, figura reglada
construïble a partir de directrius rectes. L’entrada de llum
es fa mitjançant unes grans vidrieres que re-interpreten
les de les esglésies gòtiques amb la repetició d’una peça
prefabricada de formigó.

La parròquia de de la Mare de Déu dels Àngels 
té els seus orígens al segle XV, quan una capella 
dedicada a la Verge dels Àngels estava situada a 
extramurs de la Ciutat de Barcelona, en el camí
que portava de Sant Daniel a la Llacuna. L'any 1932,
després de deixar la seva ubicació a l'actual plaça
dels Àngels, es trasllada a l´Eixample, fent ús
provisional de la capella de les Concepcionistes.
L'any 1942 es comença la construcció de la nova
església de maó vist,  a excepció de la façana principal
i el campanar que són de pedra, amb una certa influència
nord-europea. A l'interior, l'escultura de la Mare de Déu
dels Àngels fou obra de Manuel Martí i les pintures
anaren a càrrec de Ferdinandus Serra.

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església
de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada
des del segle X, L’edifici religiós -els vestigis del qual
trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim-
era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple
dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al
segle XVIII , l’edifici actual és d’una sola nau amb volta
de canó. Corona la façana un campanar format per
un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes
d’esgrafiats.

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte
de l’església de Sant Pacià a l’arquitecte Joan Torras
i Guardiola, que ocupava una càtedra en la recent
Escola d’Arquitectura de Barcelona. En aquest centre
docent, Torras va tenir d’alumne Antoni Gaudí, i, essent
Gaudí encara estudiant, Joan Torras el va incorporar
al seu equip.
L’altar de l’església, el paviment, un conjunt de
mosaics de dibuixos geomètrics, i els aparells
d’enllumenament foren dissenyats per Gaudí.

Aquest conjunt arquitectònic es compon, d’una
banda, d’una part residencial, destinada a ús exclusiu
de la congregació de l’oratori, on les dependències
s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra,
de l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la
voluntat mimètica, especialment de les façanes externes,
respecte de la casa mare ubicada a la barcelonina
plaça de Sant Felip Neri.